escacs d’amor
or
Hobra intitulada scachs d amor feta per don franci de Castelvi e Narcis vinyoles e mossen fenollar



Castellvi
(Mars)
    1      Trobant se Març ab Venus en un temple,
    2      ensemps tenint Marcuri [en] sa presencia,
    3      ordi hun joch de scachs, ab nou exemple:
    4      prenent Raho per Rey sens preheminencia;
    5      la Voluntat per Reyna ’b gran potencia;
    6      los Pensaments per sos Orfils contemple;
    7      Cavalls, Lahors ab dolça eloqüencia;
    8      Rochs son Desigs que ’nçenen la membria;
    9      Peons, Serveys pugnant per la victoria.

Vinyoles
(Venus)
    10     Per exercir Venus la sua gloria,
    11     volgue per Roch Vergonya cautelosa;
    12     Cavalls, Desdenys en paga meritoria;
    13     Orfils, Esguarts de vista delitosa;
    14     per Dama pres Bellea graciosa;
    15     y lo seu Rey, seguint d’amor ystoria,
    16     fon la Honor ab vida perillosa;
    17     per fels Peons prengue les Cortesias,
    18     armats, guarnits de mil parençaryas.

Fenollar
(Mercury)

    19     Mercuri, prest en sos modos y vias,
    20     pinta·l taulell de sorts clares y escures:
    21     y fon lo Temps, partit per nits y dies,
    22     un quadre fent les primeres clausures;
    23     lo qual per creu parti ’n quatre natures
    24     de temps divers; y apres, seguint ses guies,
    25     de quada part feu quatre ’guals figures;
    26     e, dividint sots tal pacte la resta,
    27     un sis y hun quart suma tota la llesta.

Castellvi
(Lo Peo del Rey va en la quarta casa)

    28     Lo camp partit y tota la gent presta,
    29     lo gran guerrer, ab la ’nsenya vermella,
    30     mogue tantost a tota se requesta,
    31     prenent Amor per nom en sa querela;
    32     e tramete ves lo camp de la bella
    33     lo pus valent Peo de la conquesta:
    34     lo qual tira dos passos devers ella.
    35     Movent aquest lo Rey, Raho descobre,
    36     e lo cami de Voluntat se obre.

Vinyoles
(Lo Peo de la Dama a la quarta casa)

    37     Dama gentil, ab animo no pobre,
    38     portant de vert bandera de sperança,
    39     per nom cridant: «Gloria, gloria cobre
    40     la mia gent ab benaventurança!»
    41     Lo seu Peo, cortes, ab gran temprança,
    42     avant passa, perque Bellea obre,
    43     en joch d’amor, la primera parança.
    44     Prenent hun gest humil per sa defesa,
    45     lo cor feri d’amorosa scomesa.

Fenollar
(Diu que lo tocat se hagia de jugar)

    46     La ley que deu primer esser admesa,
    47     es, en tal joch, que la pessa toquada,
    48     ab fermetat, sens debat ni contesa,
    49     per cascu, cert, hagia d’esser jugada.
    50     Cau en rao: car pensa ’namorada,
    51     havent elet, liberta ni sospesa
    52     restar no deu, mes del tot subjugada.
    53     E per ço·s diu: «Ardiment y follia
    54     en cascun fet, puys fet es, fet se sia!»

Castellvi
(Lo Peo del Rey pren lo Peo de la Dama)

    55     Lo bon Servey, rebut ab Cortesia,
    56     prengue de nou, esforç, per acceptar la,
    57     fent se senyor del lloch hon la cullia,
    58     sens pus pensar si podra ’nujar la;
    59     perque lo grat que·l força tant [a] amar la,
    60     a desigiar tal gloria·l movia
    61     tostemps seguint amor, fins a trobar la.
    62     L’emprenedor, per eixir ab la sua,
    63     no·s deu parar per nengun plech ni rua.

Vinyoles
(La Dama, a la quarta casa sua, pren lo Peo que li havia pres lo seu)

    64     Perque·l renom de Bellea rellua,
    65     vent que·l Servey gustava Cortesies,
    66     ab gran rigor ixque de casa sua
    67     per castigar tant folles fantasies.
    68     E, no curant de moltes lloçanies,
    69     mirant se ’ntorn, com fa lo camp la grua,
    70     mata·l Peo que feya valenties.
    71     Lo qui enpren, mirar deu, ans que ’nprenga
    72     perque la fi del que fa no·l reprenga.

Fenollar
(Diu que lo pres una volta se hagie de pendre)

    73     La ley [següent], que·ls dos volem comprenga,
    74     es que la gent presa, resta cativa;
    75     per ço deu molt pensar be ab qui·s prenga
    76     la Voluntat, pus es senyora ’ltiva.
    77     Car de grans trets lo qui pus alt s’esquiva,
    78     resta pus bax, perqui lo joch aprenga;
    79     puix que de grat enteniment cativa.
    80     Si lo Voler Reho no vol complaure,
    81     es molt degut catiu que·l vejam caure.

Castellvi
(Lo Cavall de la Reyna va a la tercera casa de l’Orfil, tirant ves la Dama)

    82     La Voluntat, desigiosa de plaure,
    83     en quant pogues a la Dama eleta
    84     deslibera devers aquella traure
    85     sa gran Lleor ab lengua molt perfeta.
    86     E fon avis de persona discreta
    87     pensar tostemps servir y no desplaure
    88     la que del cor senyora ’vem ja feta:
    89     foll es aquell que gose fer ultragie
    90     contra qui es tengut de vassallatgie.

Vinyoles
(La Dama se’n torna a son loch)

    91     Per ben guardar la torra d’omenatgie
    92     torna [en] son loch la graciosa Dama;
    93     que·l Cavaller, majorment de paratgie,
    94     voler no deu taquar honesta fama.
    95     L’anemorat,quant passio l’inflama,
    96     no vulla dar als bens d’onor dampnatgie;
    97     e, si u vol fer, fogint se romp la trama.
    98     Per que quant plou, qui·s cobre de la fulla,
    99     crent ser exut, dos vegades se mulla.

Fenollar
(Diu, si haveu senyalat o tocat la casa, que us metau en ella)

    100    Lo terç decret vol que cascu·s reculla
    101    en son castell o conquistada casa,
    102    y perdra la yames puga ni vulla;
    103    ans den morir tenint en ma l’espasa.
    104    Car la Voluntat tal foch d’amor abrasa,
    105    que força may no li tol la despulla;
    106    senyora es que tots los senys arrasa.
    107    Puys, sens lo grat, voler may se conquista,
    108    no·s pot mudar fins que lo grat desista

Castellvi
(L’Orfil del Rey va a la quarta casa davant l’Orfil de la Reyna)

    109    Raho, trobant pus aspre que l’arista
    110    la Dama que molt humil estimava,
    111    restant en si de tal engan molt trista,
    112    vent que Laors y Serveys desdenyava,
    113    per lo valer que molt la convidava,
    114    son Pensament, que sospyrant aquista,
    115    fin[s] al quart grau per espia ’nvyava.
    116    Qui vol saltar en alt per a llevar se,
    117    primer cove algun poch abaxar se.

VINYOLAS
(Lo Cavall del Rey va a la tercera casa de Orfil de Rey)

    118    La Honestat de qui sol arrear se
    119    Bellea gran, si vol esser divina,
    120    lo seu Desdeny trames, sens oblidar se,
    121    per a tallar del Pensament la mina.
    122    Que si aquell de la virtut declina
    123    y no volgues per si may limitar se,
    124    Defensio d’onor lo contramina.
    125    Tostemps lo foch crema per sa natura,
    126    mas l’aygua·l fa dançar a sa mesura.

Fenollar
(Que·l Rey puga lo primer lanç anar a terça casa)

    127    L’altre decret que molt lo joch apura,
    128    es que los Reys a la casa terçera,
    129    lo primert tret, sens fer pus desmesura,
    130    salten liberts en qualsevol manera;
    131    mostrant que tart devem per la costera
    132    dexar lo pla o la via segura:
    133    tal exemplar en tot d’aquells s’espera.
    134    Per ço cascu, quant los limits traspassa,
    135    erra, mas poch, si no s’i torva massa.

Castellvi
(Juga Cavall de Rey a la tercera de Orfil)

    136    L’enamorat, mirant que no li passa
    137    l’ergull [e] enug a la gentil senyora,
    138    hague d’amprar Raho, que·ls fels compasa;
    139    la qual, de grat, li fon gran valedora:
    140    Son Dolç Parlar, que la gent anamora,
    141    li tramate, sens pendre longa spassa,
    142    per arribar a la que·l mon adora.
    143    O, quant nos val, ab tot que poch nos costa,
    144    aquell dolç so de la Llahor composta!

Vinyoles
(Juga l’Orfil de la Dama a quatre cases del Cavall de l’altre Rey, sobre·l Cavall)

    145    Amarch convit cubert de dolça crosta,
    146    es lo Leguot, que·ls senys tots afalagua,
    147    y affalaguant Bellea, ab grat s’acosta
    148    al falç enguan que sots aquell s’amagua.
    149    Trahent dels hulls, per dar li d’amor paga,
    150    hun Dolç Esguart’ en loch de la resposta,
    151    que li guareix de sos Desdenys la plaga,
    152    poden los Hulls mirar lo invisible
    153    y turmentar l’esperit impassible.

Fenollar
(Diu qu’ab lo salt de la tercera lo Rey no puga pendre)

    154    Perque los Reys, ab poder invensible,
    155    mes de raho no puguan mans estendre,
    156    es decretat que, fent lo salt possible,
    157    no puguen may ferir escach, ni pendre;
    158    mostrant al mon que ’n punir o rependre
    159    deuen merçe masclar ab l’irascible,
    160    y no fer tant quant basten a compendre;
    161    car, si son grans ab ales de potencia,
    162    majors seran, usant de gran clemencia.

Castellvi
(Jugue lo Peo de Roch de Rey hun punt, anant sobre l’Orfil)

    163    Vist lo Mirar de tant bella parençia,
    164    lo bon Desigx que sots Raho milita,
    165    trames tantost, ab molta reverencia,
    166    lo seu Servey, per rebre·l qui l’excita.
    167    L’afeccio, que va ’n los hulls escrita,
    168    desperta·l cor, per la conveniencia
    169    de l’amador, on ver’amor habita.
    170    Conformitat es la cosa pus çerta
    171    qu’entre·ls amats les amistats conçerta.

Vinyoles
(L’Orfil de Reyna pren lo Cavall del Rey)

    172    Perque Lahor los esperits desperta
    173    y fa placar Bellea ’b cara francha,
    174    ab Dolç Esguart, que·l cor ferint acerta,
    175    Lahor prengue, en qui sperança tancha;
    176    a denotar que a l’amant no mancha,
    177    en negun temps, la fi d’amor offerta,
    178    si de lahors la font nuncha s’estancha.
    179    Que los legots fan dama tan contenta,
    180    que·l descontent content se representa.

Fenollar
(Diu que·l Rey no salte a la tercera sobre les altres pesses)

    181    Mes fonch pactat que·ls Reys, hon se [a]posenta
    182    valer tan gran, sobre·ls altres no salten,
    183    mas, per camins segurs de sobreventa,
    184    vagen tostemps on lladres may asalten.
    185    Car, puix d’aquells nostres honors s’esmalten,
    186    deixant atras qui·ls pot donar empenta,
    187    sy·s guarden mal, a si y al poble falten.
    188    Natura vol los membres ser defenssa
    189    del dan del cap, on tots reben offenssa.

Castellvi
(La Reyna pren l’Orfil de l’altre Reyna)

    190    Ab resplendor que gran amor compensa,
    191    los Hulls tan vius que, mirant, abrassaren
    192    l’alegra cant de la Llahor que ’ncenssa,
    193    molt humilment Voluntat convidaren·
    194    E tal esforç, mostrant se, li donaren,
    195    que pres tantost, per paga y per compensa,
    196    los Rays del Sol que tant la penetraren.
    197    Esteles son los hulls ab que naveguen
    198    los marines que ’n esta mar se neguen.


Vinyoles
(Lo Rey juga hun punt lo seu Peo)

    199    Perque·ls amants pus clarament coneguen
    200    la Honestat ab quin tento comporta
    201    lo Pensament, del qual aquells se seguen,
    202    ab joch cortes los defença la porta,
    203    movent lo Peu hun sol pas per escorta;
    204    los enemichs ses esquadres despleguen
    205    d’aquelles vent ja la sperança morta.
    206    Discrecio cortesament ordena
    207    quant lo voler follament desordena.

Fenollar
(Diu que·l Rey, llevant se per sus, no salta la tercera)

    208    Es altre ley, en nombre de vuytena,
    209    que·l Rey valent, retrahent sa persona,
    210    no puga may, pus es d’onor la mena,
    211    fer lo dit salt honrant l’alta corona;
    212    mes, pas a pas, que millor se condona,
    213    per son cami torne sens por ni pena,
    214    ab gravitat que tals princeps corona.
    215    Car molt mes val una discreta fuyta
    216    que caure pres per destemprada cuyta.

Castellvi
(La Reyna pren de Cavall de Dama Peo)

    217    Mas l’apetit de l’amorosa fruyta
    218    mogue axi la Voluntat exhemte, 
    219    qu’entra ’n lo ca[m]p de Venus a la luyta
    220    d’un Cortesa que desdenyar intempte.
    221    Y majorment perqu’era de la ’mpremta
    222    de qui la te en foch d’amor ja cuyta:
    223    Bellea gran, que los pus savis temta.
    224    Quant veu que·l foch del fum a fet ja flama,
    225    tothom se guart, que lo veri·s derrama.

Vinyoles
(Juga lo Cavall de Dama a dos puts de Dama)

    226    Bellea, vent que Voluntat s’inflama
    227    contra·l Desdeny prenent sa Cortesia
    228    y manaçant la Vergonyosa Fama,
    229    per deffensar, ab gracia·s movia;
    230    y, ab son Cavall saltant, se offeria
    231    a batallar contra·l camp de la Dama,
    232    que ab esforç Vergonya combatia;
    233    Exemple ’s cert que may seguex desastre
    234    al qui be sab d’aquell trobar lo rastre.

Fenollar
(Diu que no sia pres ni ferit lo Rey,mas que l’avisen, so es donant li sus)

    235    Un’altre Ley s’enfila ’n aquest rastre:
    236    que·l Rey tractat no sia com la [resta];
    237    si contr’aquell se feya ’lgun empastre,
    238    o si·l perill de l’enemich l’asesta,
    239    avisau lo, que no·l fira ballesta;
    240    axi u dispon en lo cel aquell astre
    241    que l’a dotat de real sobrevesta.
    242    Lo nom de Rey als enemichs aterra:
    243    dels seus los bons deffen, y·ls mals desterra.

Castellvi
(Juga Cavall de Reyna a quatre de Cavall de [l’altra]Dama)

    244    Rompuda ja de tot entr’ells la guerra,
    245    la Reyna gran, que·l bell nom d’Amor crida,
    246    mana venir, corrent y serra,
    247    hun Cavaller en aquella partida,
    248    per conquistar, ab sa gent pus unida,
    249    dels enemichs la Cortesa Desferra,
    250    que stava mal en lo camp repartida.
    251    Qui en l’asalt als primes no contrasta,
    252    sy als darrers vol contrastar, no y basta.

Vinyoles
(Juga Roch de Dama en la casa de l’Orfil seu)

    253    Vergonya·s l’or on Bellea s’encasta:
    254    per ço·s posa prop d’ella en l’atallaya,
    255    abandonant, pus veu que Laguot guasta,
    256    l’Estil Cortes, que ya d’espant s’esmaya.
    257    Car Honestat, qui be no l’atallaya,
    258    reb lesio en la presona casta,
    259    dexant entrar Legots dyntra la naya.
    260    Be sta la por a l’oçell qu’es en vela,
    261    puix que·l defen de caere dins la tela.

Fenollar
(Diu que·l Rey, puix li donen sus, se hagie de levar o cobrir)

    262    Puix avisat lo Rey es sens cautela,
    263    vol altre ley que·s cobre o que·s mogua;
    264    en animos, l’anemich no recela:
    265    menyspreu d’aquell no vulla que li noga.
    266    Per ço, prudent, lo pas al perill cloga,
    267    que·l gran leo vengut de la mustela
    268    vem cascun jorn, si be vist real toga.
    269    Tots som eguals, en mort y en naxença:
    270    per ço egual deu esser la temença.

Castellvi
(Cavall de Reyna pren lo Peo de Roch de Dama)

    271    Vist com se mou Vergonya [a] fer valença
    272    a la Honor, Cortesia y Bellea,
    273    lo Cavaller, ab bona continença,
    274    sens pus reçel entra en la pelea,
    275    rompent aquell Paves de qua s’arrea,
    276    Temor de fer desonesta fallença,
    277    qu’es passio de qui la Dama·s prea.
    278    Lo vençedor, vençent, guarda com fira,
    279    car sovint venç, lo vençut, quant se gira.

Vinyoles
(Cavall de Dama juga a tres graus de la sua linea)

    280    Quant mes no pot, ab un Ultragie mira,
    281    guarda y deffen Bellea lo seu Moble,
    282    y si los seus Laor mou o regira,
    283    ella s’esta ferma, constant, ymmoble.
    284    Donchs, si lo tot es [a] la part pus noble,
    285    y semblara que for[a] el carrer tira
    286    lo seu Desdeny, segons juhi de poble,
    287    diu lo discret, quant veu fer cosa estrema:
    288    «Be sab que fa lo qui sa casa crema».

Fenollar
(Diu que cascu deu jugar sa tanda e no dos tretas arreu)

    289    Raho deu ser [entegra] y no sema
    290    y per a tots en tot molt rahonable;
    291    per ço ’n lo joch quiscu juch ab sa tema:
    292    la hu primer, so que li par loable;
    293    l’altre apres respongue lanç notable;
    294    cascu son colp, que fir, sper o tema,
    295    vagien eguals ab tanda concordable.
    296    Algu no pens, gua[n]yant, passar la ralla,
    297    car orde·s vol servar en la batalla.

Castellvi
(Lo Cavall pren lo Roch de Dama)

    298    Lo Cavaller, rompent del tot la tralla,
    299    Vergony’ abat y acosta·s a l’insigne
    300    Bellea tant, que, ab goig y rialla,
    301    en lo vert prat morir vol com lo signe.
    302    E si el mor content, de mort indigne,
    303    la Voluntat no deu moure baralla,
    304    pus el Cavall es fet anyell benigne.
    305    Tots jorns se veu morir en esta sgrima:
    306    donchs, mal d’amor no·s tingua ’n pocha stima.

Vinyoles
(Cavall de Dama pren Cavall de Reyna)

    307    Havent perdut Vergonya, qu’es la çima
    308    de Honestat, refragant com lo lliri,
    309    y llima fort que tota viltat llima,
    310    Ultratge·s mou, mes cremant que cautiri,
    311    contra·l Llegot, donant li tal martiri,
    312    que·l falç amarch ab son turment aprima,
    313    y del suc dolç fa hun suau colliri.
    314    Deffendre·s deu Bellea y ser avara,
    315    car tant val mes, quant mes nos costa cara.

Fenollar
(Diu que no·s juga llanç falç, so es Cavall per Roch, etc.)

    316    Mes se pacta, si be dit no·s encara,
    317    que lo poder hu de l’altre no prenga;
    318    per ço cascu pese son dret ab tara;
    319    mes del que pot lo seu peu no estenga,
    320    mas jugue just, perque l’ull no·l reprenga
    321    del mirador, car gran carrech prepara
    322    qui son Cavall per Roch vol que s’empenga.
    323    Lo capella no deu voler la pompa,
    324    ni·l cavaller res que honor corrompa.

Castellvi
(Lo Peo de la Reyna va a la quarta casa)

    325    Romput l’estol, perque millor se rrompa,
    326    lo vençedor los seus tostemps esforça
    327    ab crits, ab so de animosa trompa,
    328    crexent en ells l’ardiment y la força.
    329    Voluntat, vent Bellea anar a l’orça,
    330    present li fa, perque·l joch no ’nterrompa,
    331    d’un nou Servey que l’amistat refforça.
    332    Lo joch d’amor se deu jugar ab manya,
    333    e qui forçat lo vol guanyar, no·l guanya.

Vinyoles
(Cavall de Dama va a tres de la matexa Dama)

    334    La Reyna, vent que tan mal acompanya
    335    la Voluntat lo Servey que li dexa,
    336    hun gran Desdeny trames, ab vista stranya,
    337    per ultrajar la çelada que veya,
    338    e, majorment, perque pensava y creya
    339    foragitar, ab ell, l’altre companya
    340    del Pensament o del Voler que·n feya.
    341    Quant l’anemich fengex que s’abandona,
    342    fugiu tambe, que l’art ab l’art se dona.

Fenollar
(Diu que·l Peo no puga passar sens batalla)

    343    Edicte bell anadint, se pregona
    344    que lo Peo, contra·l Peo si juga,
    345    deu batallar persona per presona,
    346    e, altrament, passar de llarch no puga.
    347    Mas, si aquell s’esta ’b lanca fexuga,
    348    que pas avant, pus l’altre l’abandona,
    349    e prengue sforç, que ’n millor port lo duga.
    350    Los cavallers per la honor s’aturen,
    351    mas los vilans per força s’aseguren.

Castellvi
(Orfil de Rey, a quatre cases del Cavall de l’altre Dama, dona sus al Rey)

    352    Los Pensaments, que renyen y murmuren
    353    vent desigiar la Voluntat y obres,
    354    importunant la Honestat, conjuren
    355    per no restar desfavorits y pobres,
    356    aquestos son los mestres y manobres
    357    que tots los mals y contraris apuren,
    358    y de la lum d’amor son canalobres.
    359    Qui vol cuytar, avolotat, la cassa,
    360    o res no pren, o cau, o s’enbarassa.

Vinyoles
(Cavall de Dama pren Orfil de Rey, a quatre de la Sua linea)

    361    L’Ultrajos Gest, vent que·l Penser menasçe
    362    la Honestat, forçant la fort que·s leve,
    363    deslibera voler morir en plaça,
    364    ans que d’Onor mal Pensament s’ençeve;
    365    donant raho que, tostemps que se lleve
    366    algun falç crim, remoure no la faça,
    367    puix veritat de culpa la relleve.
    368    Diu lo refrany: «Qui sa lo dit se lliga,
    369    puix mal no te, sanament lo deslliga».

Fenollar
(Rey ab Rey no puxen combatre)

    370    Servar se deu un’altre ley antiga:
    371    que Rey ab Rey james puguen combatre,
    372    mas cascu d’ells entre los seus estigue,
    373    perque los caps no deuen may debatre.
    374    Dels altres es lo ferir y·l rebatre;
    375    d’ells l’ordonar; que·l Rey, manant que stiga
    376    los seus, ab qui fals enemichs abatre.
    377    Acte ’s servil, no de reals petjades,
    378    com. a moltons jugar Reys a toçades.

Castellvi
(La Reyna pren lo Cavall de la Dama, que stava a quatre del matex, y dona sus)

    379    La Voluntat, vist que tantes vegades
    380    cruel Desdeny cruelment la guareja,
    381    per a tallar les sues encontrades,
    382    ab gran menyspreu lo condamna y bandeja,
    383    e la Honor stretament festeja,
    384    requirint la, sens moltes embaxades,
    385    que·s vulla dar a qui tant la sedeja.
    386    De tot se deu aydar lo qui vol cloure:
    387    parlar, obrar, tronar, lampar y ploure.

Vinyoles
(Lo Rey se cobre del Cavall, a dos punts de Dama)

    388    L’autoritat real nunque·s deu moure,
    389    sino per cas molt gran y necessari:
    390    axi Honor se deslibera encloure,
    391    Desdenyant molt l’intent de l’adversari.
    392    De tal servir aquest es lo salari,
    393    car lo Cortes Estil poria noure
    394    en tal trespas, y ser li molt contrari.
    395    En joch estret, la cortesia cessa
    396    la gravitat y pompa, en la pressa.

Fenollar
(Diu lo mat offegat)

    397    Si, asetjat per mala sort revessa,
    398    lo Rey sera, y tota sa poxança
    399    ensemps ab ell, volem, per ley expressa,
    400    que muyra trist, pus no spera bonança;
    401    car la real corona y ordonança
    402    presupon molt la libertat excessa,
    403    e, si la pert, pert tota sa sperança.
    404    La dignitat a l’anima ’s unida,
    405    e la honor viu molt mes que la vida.

Castellvi
(Juga lo Peo de la Reyna a quatre punts de l’altre Reyna)

    406    Perque tostemps Bellea fos servida,
    407    lo bon Voler, no curant de l’Ultragie,
    408    mana passar ab amor infinida
    409    lo seu Servey, qu’es hun gracios patge.
    410    Lo qual, donant de grat tot avantagie,
    411    ab gest humil Cortesia convida
    412    que prenga d’ell la vida per pontagie.
    413    Humilitat aleuja, purga y placa
    414    dos cors ensemps de molt diversa taca.

Vinyoles
(Lo Peo del Rey, a quatre punts de la sua o pren lo Peo de l’altre Dama)

    415    Lo Cortesa que te la bossa flacha,
    416    lo donatiu en nengun temps rebuja,
    417    o, si u ha fet, tostemps lo cor li’n racha
    418    per l’apetit, qu’es sech y vol la pluja.
    419    Y axi, tantost lo pren, que no li fuja,
    420    per fer castell de sa xica barracha;
    421    mas quant li fall, mes agrament s’anuja.
    422    Qui pren, cove que ’n lo tornar ell pense,
    423    car, forçant grat, es força que u compense.

Fenollar 
(Diu lo mat robat)

    424    Si·l Rey no te ya pus gent que·l defense,
    425    e sos vassalls haura tan mal defesos,
    426    done·s llavors, pus fortune dispense
    427    que reste sol, los seus essent ja presos;
    428    que Reys sens gent, per Reys no son admesos;
    429    mas bon confort ab virtut recompense
    430    los fats cruels que·ls han tant fort compresos.
    431    Al Rey y als seus deu tostemps la fortuna,
    432    en mal y be, a tots esser comuna.

Castellvi
(L’Orfil de Dama juga a tres cases de Rey)

    433    Per ajustar tot son esforç en una,
    434    la Voluntat son Pensament preposa
    435    devant Raho, no fent stima ’lguna
    436    de res perdut, Serveys ni altre cosa;
    437    dexant lo test y fundant se ’n la glosa,
    438    sol per servir aquella, sola una,
    439    que la Honor a presa per esposa.
    440    Si bon voler imagie d’amor pinta,
    441    vida ni mort james no la despinta.

Vinyoles
(L’Orfil de Rey juga a tres cases de la Dama)

    442    La Dama diu, cantant ab veu distincta:
    443    «Vetla, Honor!» mirant fasen la guarda
    444    los Hulls; legint d’amor vermella tinta
    445    desperts vallant, que l’ora par ja tarda,
    446    talleyan se, car ialayant se guarde
    447    Bellea gran, seny[i]nt se de tal cinta,
    448    que puga star segura ’n la reguarde.
    449    Aquest combat se venç de tal manera,
    450    que·l vençedor fuig i·l vençut spera.

Fenollar
(Lo mat comu)

    451    Altre decret corroborant advera
    452    que, si lo Rey no te on se retraga,
    453    ni qui·l cobris, e l’anamich prospera
    454    tant, que·l pora ferir de mortal plaga,
    455    morint aquell, dara son cors per paga,
    456    y·l poble seu caura, sense bandera,
    457    en servitut, puix vida l’afalaga:
    458    que ’n los perills de la batalla ’marga
    459    mes defen l’ull que no cobre l’adarga.

Castellvi
(Juga lo Roch del Rey en la casa de la Dama)

    460    Vist que tant fort la Bellea s’adarga,
    461    privacio, movent l’apetit, causa
    462    que lo Desig exint se desembarga
    463    [e] pren lo loch de Voluntat per pausa.
    464    Voler l’empeny, mas delit es la causa
    465    final d’aquell, y si la fi s’allarga,
    466    la su’ardor may cessa ny may pausa.
    467    Tot moviment se mou, d’algun defecte
    468    fins arribar al desijat conspecte.

Vinyoles
(La Dama a tres juga de Orfil de Rey)

    469    Principiant Desig en son effecte,
    470    vengue al loch on Voluntat solia
    471    liberta star, perque per cami recte
    472    tirar pogues on la Bellea·l guia;
    473    la qual, ab lum de gracia·s metia
    474    en lo terç grau del Delitos Aspecte
    475    de la Honor, que ’n p[e]rill concistia.
    476    Bellea deu de virtuts esmaltar se,
    477    si en lo mon de tots vol adorar se.

Fenollar
(Diu que la Reyna vagie axi com tots, sino Cavall)

    478    Mas nostre joch de nou vol enremar se
    479    de stil novell e strany a qui be·l mira,
    480    prenent lo pom, lo ceptr’e la cadira.
    481    car, sobretot, la Reyna fa honrar se.
    482    Donchs, puix que diu que mes val e mes tira,
    483    per tot lo camp pot mol be passegar se,
    484    mas torçre no, per temor ni per ira.
    485    Quant mes se veu la libertat altiva,
    486    mes tembre deu de caure may cativa.

Castellvi
(Lo Roch del Rey pren lo Peo de la Dama)

    487    Mirant que ja la Dama no s’esquiva,
    488    lo bon Desig de Cortesia·s çeva,
    489    ten inflamat de un’ardor tan viva,
    490    que·l bosch pus vert vol tot cremar sens treva;
    491    car [de] treball esperança·l relleva,
    492    qu’es hun delit que les forçes aviva,
    493    de llegea ffi fent Voluntat hereva.
    494    Lo foch d’amor vol molt verda la lenya:
    495    si secha es, quan mes s’ensen, mes renya.

Vinyoles
(Juga la Dama a tres de Cavall del seu Rey)

    496    Portant esforç Bellea per ensenya
    497    per castigar los Serveys enganosos,
    498    mes se davant lo Desdeny que desdenya:
    499    pert lo d’Onor los grats cubdiciosos,
    500    car los combats d’amor, quan graciosos
    501    tiren los colps, qual sera de penya
    502    que prest no do als actes delitosos?
    503    Mes val hun no de la persona casta
    504    que quant lo si del vici donar basta.

Fenollar
(Lo Peo no puga muntar a Dama, ni hagie pus d’una Dama)

    505    Y si·ls antichs, per aucmentar la casta,
    506    sens altre sguart de ley ni de justicia,
    507    de baixa sanch y de vilana pasta
    508    consenten fer mil Reynes per malicia,
    509    dien les leys d’amorosa malicia,
    510    que·l dyamant en For pus fi s’encasta,
    511    y en hun encast relluu ab gran claricia.
    512    L’amant e fel sol d’una s’anamora;
    513    l’ingrat infel les ydoles adora.

Castellvi
(Juga Orfil de Reyna a quatre punts de l’Orfil del seu Rey)

    514    La Voluntat, que·ls Dolços Hulls honora
    515    y·l delicat mirar, mirant, postilla,
    516    son Pensament remunta y anemora
    517    en dret d’aquells hon viv’amor centilla,
    518    e, per l’ardor que pren y trau, destilla
    519    liquor dels seus, que·l cor se n’entrenyora
    520    ab los reports, que ’n lo seu cap vacilla.
    521    Amor es un que per los hulls s’enllaça,
    522    mas, si s’estreny, la par[t] y·l tot man[a]ça.

Vinyoles
(L’Orfil del Rey pren l’Orfil de la Reyna a quatre de la linea d’Orfil del Rey)

    523    Lo Pensament, que·l Dolç Esguart acaça,
    524    en contr’aquell metent se ’n so de brega,
    525    fon pres y mort, perque pus mal no faça
    526    ni faça fer a la Voluntat cega;
    527    que tant s’empeny quant ansia la ’nsega,
    528    que·ls bens d’Onor enfrasca y embarasça,
    529    y·ls espirits lavant li [lo] offega.
    530    Honor viu tant quant Voluntat comporta;
    531    de bens y mals sols ella es la porta.

Fenollar
(Que les Reynes no·s puguen pendre la una ab l’altre)

    532    Puix nostre stil tot lo poder transporta
    533    dels Reys amant[s] a les Reynes amades,
    534    com entre Reys ferir se no·s comporta,
    535    seran tanbe les Reynes atrevades;
    536    mas puguen ser dels altres guerrejades,
    537    y pendre les, si no porten escorta:
    538    sols en aço romanen limitades.
    539    Per ço diu be la ley de nostre escola
    540    que no den may la Dama restar sola.

Castellvi
(La Reyna pren lo Cavall de Dama a dos punts de Dama, donant sus al Rey)

    541    Lo bon Valer gens no·s desaconsola
    542    del Pensament despes en tal article,
    543    mas, ab esforç del Desig, tria y yola
    544    contra·l Desdeny qu’es d’Onestat menicle;
    545    lo qual, lançant pus clara que·l vericle
    546    la veu, tantost que s’espanta y tremola
    547    de veure·l Grat ya dins son episticle.
    548    Perfeccio de la fi pren la forma;
    549    per ço l’amor del be que vol s’informa.

Vinyoles
(Lo Rey se aparta en la casa del seu Orfil)

    550    La Honestat ab tals paraules forma
    551    sa gran clamor, cridant: «O, Venus alta!
    552    Puix ta virtud la mia no refforma
    553    y·l teu socors en aquest punt me falta,
    554    lo meu poder Valer lo desesmalta;
    555    y vist que·l teu ab mi ya no·s conforma,
    556    fugint quant pot la mia Virtut salta».
    557    Si tals espants als Reys prou no convenen,
    558    son naturals, y·l seu esser sostenen.

Fenollar
(Si·s pert la Reyna, que sia perdut lo joch)

    559    Mercuri diu que ja, puix tant comprenen
    560    les Reynes tals, que ’n tot poden y manen,
    561    si per mal cars, los enemichs les prenen,
    562    que los estols s’abaten y s’aplanen;
    563    donchs, guarden se gosant no les enganen,
    564    car per temor si elles no·s defenen
    565    ab son esforç, no filen ni debanen.
    566    Vergonya y por virtut son en la dama;
    567    en l’om empaixs, contraris a gran fama.

Castellvi
(Mat de Dama en casa de l’altra Dama)

    568    Lo princep Març que nostre cor inflama,
    569    per triumfar de tan alta conquesta,
    570    pres la Honor que sobre tota res clama,
    571    offerint la al bon Valer molt presta;
    572    lo qual, pujant en lo gran que li presta
    573    la Bella Flor, ab amorosa flama
    574    lo Fruyt d’Amor sacrifica ’b gran festa.
    575    En lluna sta lo punt d’aquest eclipsi,
    576    e qui l’enten, enten l’Apocalipsi.